cafe autèntics, temples de la cafeïna a la ciutat

cafe autèntics, temples de la cafeïna a la ciutat

Décadas atrás los bares hacían las veces de espacio cultural donde los intelectuales de la época intercambiaban, entre café y café, intuiciones y saberes.

Els cafès són una icona de la nostra cultura i porten molt de temps convocant amb amics, per passar moments difícils, per tenir reunions informals o simplement per xerrar etc. Des del segle XVIII fins al XX, més o menys fins a mitjan segle, els cafès de molts països van complir una funció diferent, la d’acollir tertúlies artístiques, filosòfiques, científiques, literàries i polítiques. Sens dubte van posar el seu granet de sorra en la nostra societat actual, fomentant el debat, la tolerància i el sentit crític.

Els cafès a la Barcelona del XIX

Al llarg del segle xix va anar canviant el sentit d’anar al cafè; al principi de segle anar al cafè i a les tavernes no era gaire ben vist, perquè es considerava que aquests locals els freqüentaven els ociosos, els borratxos, els parats i gent de mala vida. A Barcelona és a partir de la segona meitat del segle xix que comença l’època dels grans cafès, i n’apareixen molts. També apareixen ela cafès luxosos, elegantment decorats (CABALLÉ, 1946). Anar a passar el vespre al cafè va esdevenir un costum a la Barcelona del final del segle xix. Hi anaven principalment els homes, tant de la burgesia com els menestrals. Cada un tenia els seus locals, i en els de la classe mitjana era més freqüent veure-hi famílies, i nois i noies en grup. Era costum anar-hi els dijous a la tarda i al vespre, i també els diumenges (CURET, 1982, 328).

Als cafès també s’hi anava a llegir el diari i a fer tertúlies. Segons la importància de l’establiment, s’hi podia trobar tota la premsa local, del país i l’estrangera (CURET, 1982, 328). En aquest ambient es van formar moltes penyes i grups musicals (CABALLÉ, 1946, vol. II, 41-47).

 

Estil i cafè gourmet, arriben les cafeteries
A Europa les primeres cafeteries van aparèixer després de la Segona Guerra Mundial i van tornar a viure una època daurada a partir dels anys 70 quan van aparèixer els locals franquiciats. Ara, en la segona dècada dels 2000, les cafeteries s’han tornat a reinventar apostant per un producte gourmet i per la qualitat en la seva màxima expressió.

Parlem de locals en els quals el cafè és el protagonista i en els que es preocupen per tot el procés: des de l’origen fins a la tassa passant per la conservació i l’elaboració. Són l’hàbitat natural del barista i ofereixen un servei exclusiu i personalitzat. La seva estètica pot ser variada (industrial, naïf, modernista …) però sempre tenint cura dels detalls, l’entorn és important per gaudir del producte.

En una cafeteria gourmet, el barista actua com sommelier de cafè: assessora el client i ho ajuda a trobar el producte que millor s’adapti als seus gustos. Si combinem varietats amb formes d’elaboració, hi ha tantes opcions per consumir aquesta beguda com a persones. En una cafeteria de 3a generació seràs capaç de descobrir quina és la teva:

Es vincula el tancament de cafeteries emblemàtiques a l’estil de vida apressat del Segle XXI. “La societat ha canviat i els cafès també. S’ha canviat d’aquell cafè en el qual es llegia la premsa, es tertuliejava i es conversava, al cafè actual, que té més pressa, més pressa”,
“En el passat, l’any 1940, al 1900 o fins i tot abans, un cafè era com una mena d’àgora, una aula universitària en la qual els intel·lectuals es reunien, s’asseien, conversaven ,
Història del cafè i els cafès a Espanya
HISTÒRIA DE L’CAFÈ DE L’ÒPERA
Com triar un cafè en la  cafeteria?
cinc característiques bàsiques per identificar un bon cafè de un de dolent.

1. La mida si importa

La selecció dels grans del cafè per grandària és una de les primeres fases del procés, els de primera qualitat són els més grans. Els trencats o amb forats són símptomes de mala qualitat i generalment es fan servir per cafès solubles.

2. Cafè ¿Cent per cent pur?

L’etiqueta de centenars de bosses de cafè afirmen ser-ho. Per determinar la puresa n’hi ha prou afegir una cullerada de cafè en un got d’aigua, si no es dissol estarem davant d’un de qualitat, en canvi si ho fa tindrà massa sucre o estarà barrejat amb altres grans.

3. El tipus de gra

Les espècies que principalment es comercialitzen són la aràbica, allargat i conreat en zones altes d’Amèrica i Àsia; i la robusta o canephora, rodó i conreat en zones baixes de l’Àfrica. Països com Costa Rica tenen lleis que prohibeixen la sembra del robusta per ser de menor qualitat, conreen només l’espècie aràbiga, de les varietats caturra i catuaí.

El tipus de gra té característiques com: cos (té a veure amb la densitat de la beguda, pot ser gruixut, llis o prim), acidesa (entre més acidesa, millor és el cafè) i fragància (el aràbic té una fragància més fina , agradable i suau).

4. Tipus de torrat

El procés de torrat permet alliberar l’essència de l’aroma i el sabor, entre major torrat s’obté (clar, sense cremar) més cos, i el color de la beguda és més negre; mentre que un mitjà brinda major dolçor i acidesa.

5. Tria el motlle perfecte

Si no està massa mòlt, en realitzar la infusió no s’extrauran tots els sabors, i si ho està massa, es dissoldran excessivament els components menys aromàtics i més amargs.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: